1. etimologia
La paraula brull és antiga en català. Prové del llatí vulgar *bullire ('bullir', 'fer bombolles')
o del derivat *brollare, que també ha donat el verb brollar. D'aquí ve la idea d'aigua
que surt de la terra o brolla.
2. m
Raig d'aigua que surt de terra; font; naixement d'aigua; brollador o font petita